NOTÍCIES

El Servei de Llengües y el Voluntariat Lingüístic fomentan los tándems lingüísticos en UJIllengües

Feu clic al dibuix

Els desequilibris del bilingüisme

Els subjectes catalans

Català sol·licita al ministeri que eleve la taxa de reposició del professorat

La consellera d'Educació, María José Català, ha sol·licitat al Ministeri d'Educació que s'eleve a partir de l'any que ve la taxa de reposició del professorat fins a un mínim del 50 per cent. Així ho han fet saber fonts del seu gabinet, davant de la imminent aprovació d'oposicions docents per part del Consell en el seu pròxim ple. La llei sotmet la possibilitat de convocar oferta d'ocupació pública en l'ensenyança al límit del 10 per cent de la taxa de reposició. És a dir, únicament pot realitzar-se oferta d'ocupació pública fins al 10 per cent del nombre de docents que hagen deixat de prestar servicis durant l'exercici 2013 per causa de jubilació, defunció, excedència, i altres supòsits anàlegs. Les oposicions seran convocades l'any que ve 2015, complint d'esta manera amb el compromís amb els sindicats educatius de no realitzar el procés en 2014 per a acumular-ho a l'any que ve i que poguera ser més important. En concret, l'oferta contempla 90 places vacants del Cos de Mestres i 26 del Cos de Professors d'Ensenyança Secundària. Esta oferta d'ocupació pública es correspon amb el màxim de places que permet convocar la taxa de reposició d'efectius, que establix en un 10 per cent el percentatge de vacants produïdes en l'últim any que poden ser cobertes. En cas de ser ampliada la taxa de reposició al 50 per cent que pretén Catalá, el nombre de llocs de treball a oferir podria augmentar considerablement, segons assenyalen les fonts de la Conselleria d'Educació.

EDUCACIÓ CONVOCARÀ 116 PLACES PER A PROFESSORS

http://www.lasprovincias.es/valencia/

El regidor d'Educació destaca "el potencial de València, com a ciutat educadora i receptora d'intercambios

El Regidor Delegat d'Educació i Universitat Popular, Emilio del Toro, ha destacat hui el potencial de València com a ciutat educadora i receptora d'intercanvis d'estudiants. D'esta manera, ha explicat la capacitat d'acollida de tots aquells valencians que sumen a les iniciatives que impulsen molts centres educatius de la ciutat que, així mateix, s'acullen al programa educatiu de l'Ajuntament "Valencia, ciutat receptora d'intercambios". En el marc d'este programa, el Regidor Delegat d'Educació ha rebut hui en l'Hemicicle Municipal a un grup de 23 estudiants, 9 d'ells procedents de la localitat alemanya de Villingen-Schwenningen, que participen en un intercanvi amb l'alumnat del Col·legi Hermes de València.

En esta trobada, a què també han assistit els estudiants valencians de l'esmentat centre educatiu del barri de Patraix que han participat en este intercanvi, el Regidor ha recordat que l'Ajuntament de València protegix estes iniciatives educadores que fomenten el desenrotllament de la Unió Europea a través de la conscienciació d'un projecte comú. Concretament, l'intercanvi d'alumnat entre el Gynnasium Am Deutemberg de Villingen-Schwenningen i el Col·legi Hermes de València, culmina un projecte que ha sigut concebut a fi que els jóvens adquirisquen aptituds per a la vida, així com les competències bàsiques per al seu desenrotllament personal i professional.

Emilio del Toro ha assegurat que els intercanvis educatius "en moltes ocasions són el principi d'un vincle duradero", i ha manifestat el seu desig que "los alumnes alemanys i valencians que durant estos dies intercanvien experiències culturals i personals en la ciutat del Túria, alhora que practiquen l'idioma que estan aprenent I establixen una complicitat que, posteriorment, podran mantindre fàcilment a través de les xarxes socials i així convertir esta vivència en la primera de moltes altres que podran compartir". Per la seua banda, els professors que han treballat per a possibilitar este intercanvi, han confirmat la seua intenció de continuar amb estes experiències "con les que els jóvens aprenen a ser tolerants, responsables i solidaris amb entorns diferents al propi, i enfortixen les seues relacions interpersonales".

València, la quarta autonomia amb els títols universitaris més cars

La Comunitat Valenciana és la quarta autonomia que cobra més car l'expedició de títols universitaris, amb preus que oscil·len entre els 186 euros pel de grau, els 212 de màster i els 225 euros pel títol de doctor. La disparitat autonòmica de les taxes de matrícula universitària es repetix quan els alumnes acaben d'estudiar i sol·liciten l'expedició del títol, perquè els de Castella i Lleó i de Múrcia paguen el doble que els de castella-la Manxa pel document oficial que acredita que s'ha aprovat la carrera. Així, han d'abonar 211 i 205 euros pel títol de grau en eixes dos primeres comunitats, respectivament, enfront dels 101 que desembossen els estudiants castellanomanchegos, segons les taxes que aproven les autonomies.

Entre els 200 i els 150 euros se situen Navarra (187) , la Comunitat Valenciana (186) , La Rioja (182) , Astúries (175) , Aragó (164) , País Basc (155) i Madrid (154) , a la vista de les dades demanats per Efe entre conselleries d'educació o universitats (no han sigut facilitats a Catalunya ni Extremadura) .

Per davall dels 150 euros figuren Canàries (146) , Cantàbria (137) , Andalusia (133) , Balears (128) i Galícia (123) . Si es tracta d'un postgrau de màster, les taxes d'expedició varien entre els 123 euros que han d'abonar els alumnes de les universitats de Galícia i els 218 que paguen els que es titulen en els campus de Canàries. El preu del document que certifica oficialment el doctorat només baixa dels 200 euros en dos comunitats: Galícia (183) i castella-la Manxa (195) . En l'extrem oposat, cal desembossar 280 euros en Navarra per a obtindre el document del títol. D'esta manera, un universitari hauria de pagar 709 euros en total pel títol de grau, el de màster i el de doctor si cursara estes ensenyances en les comunitats amb les taxes més cares d'expedició per a cada un d'eixos nivells: Castella i Lleó, Canàries i Navarra, respectivament.

Al contrari, serien 407 euros en conjunt (302 euros menys) si obtinguera els títols en les autonomies amb els preus més baixos: castella-la Manxa (grau) i Galícia (màster i doctor) . Les diferències entre les taxes que apliquen les comunitats autònomes per distints conceptes és una constant del sistema universitari públic, també en els increments percentuals anuals. La segona edició del projecte U-Ránking, de la Fundació BBVA, ho constata així, ja que el cost del crèdit de primera matrícula del grau de Dret pot variar entre 9,85 i 25,27 euros, segons la universitat pública que es trie; entre 12,62 i 39,53 euros, el de Tecnologies Industrials; i entre 12,62 i 94,53 euros, el d'Infermeria. El quadro arreplega, per comunitats, les taxes d'expedició dels títols oficials universitaris de grau, màster i doctor segons la informació facilitada per conselleries d'educació i universitats.

L'avanç de les classes fixat pel Consell obri un altre conflicte en la comunitat educativa

El calendari escolar fixat per al pròxim curs 2014-15, -amb l'avanç de les classes al 3 de setembre en totes les etapes, la qual cosa suposarà que també s'avancen les dates dels exàmens de recuperació de setembre-, ha obert un altre conflicte entre el Consell i la comunitat educativa. Pares i sindicats lamenten que no se'ls haja tingut en compte en la seua elaboració i neguen la justificació que ha donat la titular del ram, María José Catalá, sobre que este canvi respon a una demanda de la pròpia comunitat.

Més alumnes aprovats i millor organització en els centres a l'hora de preparar el curs. Estos són els objectius que perseguix Educació amb la mesura, que seguix avant enfront de les crítiques que està rebent per no haver sigut negociada amb les organitzacions sindicals i les famílies, segons van denunciar. Ahir la Conselleria anunciava que en el mes de juliol s'adjudicaran tots els llocs existents per a cobrir la vacants de docents en Infantil, Primària, Secundària i FP de la Comunitat Valenciana. Seran prop de 8.000 perquè els professors estiguen en el seu lloc de treball abans de l'inici de les classes.

Tenint en compte que este curs els exàmens extraordinaris de setembre ja se celebraran al juny, des d'Educació es va assegurar que disposarà de tota la informació necessària per a la determinació de grups abans de que acabe el mes de juliol. D'esta manera podran concretar-se amb exactitud les necessitats de personal, a diferència del que ocorria en anys anteriors, en els que al llarg de setembre podien produir-se necessitats sobrevingudes, segons van explicar les esmentades fonts, que van afegir que les baixes per causa d'incapacitat temporal també se substituiran abans.

Una explicació que no convenç els pares. Des de la Confederació Valenciana d'Associacions de Pares d'Alumnes (Covapa) van assenyalar ahir que per «mucho que les adjudicacions siguen abans hi haurà baixes i professors que no estiguen al setembre, encara que és cert que ells -en referència a Educació i els centres- podran treballar amb més tranquilidad». El seu president, Ramón López, va lamentar que la Conselleria haja treballat en un tema que afecta l'alumnat «a esquenes de les familias», sense haver portat el projecte a la Taula de Pares i va rebutjar l'avanç dels exàmens de recuperació en Secundària. No troba els beneficis que destaca Catalá que estos canvis de dates permetran que els estudiants siguen examinats pels mateixos docents que els han impartit les classes en el curs, tindran més recents les matèries i hi haurà més aprovats.

¿Com un alumne que ha suspés després de huit mesos pot aprovar en a penes de deu días?», es va qüestionar López, també president de la Fapa Gabriel Miró d'Alacant. «Si els professors que ajuden en eixes classes de preparació per a la recuperació tenen a més d'un 60% del seu alumnat amb alguna assignatura és molt difícil que puguen estar preparats; una altra cosa és que haguera només quatre o cinc estudiants amb suspensos i foren classes personalitzades, lamentablement no és así», va puntualitzar. Per això, López va instar a Educació a què, almenys, el programa Exit II (els professors d'IES donen classes de repàs a les vesprades) comence abans i després de la primera avaluació. «Lo únic positiu de tots estos canvis, per traure quelcom, és que a Alacant no coincidirà el curs obert amb les festes de les Hogueras», va afegir.

El sindicat Anpe també va mostrar el seu rebuig al nou calendari. L'augment de dies lectius i la «premura» amb la que s'inicien les classes amb alumnes són dos qüestions que «difieren molt de l'adaptació a Europa i la busca de la qualitat educativa enfront del fracàs escolar» amb les que l'Administració justifica estos canvis. Respecte de l'avanç al 3 de setembre, el sindicat va advertir de que els docents hauran d'aplicar per primera vegada la Lomce i «ni tan sols encara està elaborat el currículum que han d'impartir als alumnos». Segons la seua opinió, este canvi «perjudicará notablemente» l'organització de les aules i els centres e «impedirá la correcta planificació de l'inici de curso». Sobre els criteris pedagògics d'avançar les proves de setembre a juliol «no és motiu pedagògic afavoridor a l'alumne, sinó tot el contrari».

Per la seua banda, el CSI·F va afirmar que els alumnes de Secundària de la Comunitat tindran fins a 1.022 hores en el pròxim curs escolar, 141 més que les 881 de mitja europea, segons les dades de l'OCDE de 2013. Els de Primària, amb 880 hores, també superaran en 112 hores als seus homòlegs de països de l'entorn europeu. La central sindical estudia mesures jurídiques davant de la falta de negociació per part de Conselleria per a avançar l'inici del curs.

Dues famílies de Poble Nou de Benitatxell no escolaritzaran els seus fills si no poden fer-ho en valencià.

La conselleria d'Educació ha eliminat la línia en valencià del centre Santa Maria Magdalena i deixa sense ensenyament en valencià aquest poble de la Marina Alta

El tancament de línies d'ensenyament en valencià ha propiciat el primer cas d'insubmissió a la Lomce que es produeix arreu l'Estat. Segons informa Escola Valenciana en un comunicat, dues famílies del Poble Nou de Benitatxell, una localitat situada a la comarca de la Marina Alta, han pres la decisió de no escolaritzar els seus fills de tres anys si no poden fer-ho en valencià.

De moment, amb l'arranjament escolar aprovat per la conselleria d'Educació per al curs 2014-2015 això seria impossible, ja que el document preveu l'eliminació de la línia d'Infantil de tres anys en valencià i deixa el col·legi públic Santa Maria Magdalena i tota la població sense oferta d'ensenyament en valencià.

Aquest centre comptava fins ara amb una línia en valencià i una altra en castellà, però la conselleria ha decidit eliminar-ne una d'acord amb la baixada de la natalitat i l'augment de la ràtio de les aules. Segons dades d'Escola Valenciana, durant el procés d'admissió de matrícula s'han registrat tres sol·licituds de famílies que volien escolaritzar els seus fills en valencià per a 0 places i 15 sol·licituds de famílies que preferien ensenyament en castellà per a un total de 30 places.

Un dels pares de les tres famílies afectades de Poble Nou de Benitatxell ha demanat a la consellera d'Educació Maria José Català que tingui en compte "que totes les persones som iguals davant la llei i que els nostres xiquets i xiquetes, els que trien valencià, no són ciutadans de segona", de manera que –segueix– "si hi ha diners per mantenir obertes unitats en castellà a altres llocs, també han d'haver-ne per a una unitat en valencià a Poble Nou". "Alberto Fabra va tancar RTVV i ara està tancant unitats en valencià i escoles públiques", denuncia aquest pare.

De les tres famílies que van sol·licitar ensenyament en valencià, dues han pres la determinació de no escolaritzar per al curs 2014-2015 els seus fills i filles de 3 anys, si la consellera Català "comet la irresponsabilitat" de vulnerar el seu dret a escollir ensenyament en valencià en l'única escola pública de la localitat. A més, les famílies afectades no accepten que els seus fills i filles de tres anys siguin escolaritzats amb l'alumnat d'infantil de 4 anys del centre per al curs 2014-2015, que encara conserva l'ensenyament en valencià.

"La solució és ben senzilla, la conselleria d'Educació ha de mantenir l'oferta de doble línia educativa al CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou i aquest és l'exemple que, en l'arranjament escolar, Maria José Català, ha de tenir molt en compte el criteri lingüístic per evitar dilapidar, de forma generalitzada, unitats educatives en valencià, més enllà de les excuses de la davallada de la natalitat", explica la comissió d'Educació d'Escola Valenciana.

L'oficina de drets lingüístics d'Escola Valenciana ha obert dues vies d'actuació per tal de combatre aquest "nou cas de discriminació lingüística" i mantenir la línia en valencià a l'única escola pública del Poble Nou de Benitatxell. D'una banda, les famílies presentaran aquesta setmana una instància a la conselleria d'Educació, Cultura i Esports per obrir un procediment administratiu i, de l'altra, un document a la secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia valencià que complimenta el procediment contenciós administratiu presentat fa uns mesos per Escola Valenciana i pel qual l'entitat sol·licita la suspensió cautelar de l'arranjament escolar per al curs vinent.

Tant en el procediment administratiu com en el judicial, l'entitat argumentarà "la vulneració de diversos articles i disposicions de l'Estatut d'Autonomia, la Constitució i fins i tot de la LOMCE, on la disposició addicional trenta-vuitena determina que "en les comunitats autònomes que posseïsquen, junt amb el castellà, una altra llengua oficial, les administracions educatives hauran de garantir el dret de l'alumnat a rebre les ensenyances en ambdues llengües oficials".

"De la mà de l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana prendrem totes les mesures jurídiques necessàries perquè els nostres fills i filles tinguen l'educació que es mereixen i la que hem volgut triar. Estem disposats a anar a tots els tribunals que calguen, autonòmics, estatals i europeus", ha declarat un dels pares afectats.