COMPOSICIÓ TEXTUAL

                                                                  

“Los dominios del español. Guía del imperialismo lingüístico panhispánico”.

Juan Carlos moreno cabrera és un catedràtic de lingüística en la universitat autònoma de Madrid, autor d'aquesta obra, "Los dominios de l'español" la qual se suma, a una extensa producció entre les quals estan per exemple, (L'univers de les lenguas, 2003) , (Curs universitari de lingüística general,1991-2000) , etc., sent treballs destacats per la seua gran labor d'investigació. A més de totes les seues obres dirigides a la lingüística teòrica, aquest s'ha dedicat en alguns fragments, a fonamentar lingüísticament el concepte d'igualtat de les llengües i a la crítica de la ideologia i mites del nacionalisme lingüístic espanyol, i de les institucions de normalització i promoció de la llengua espanyola, aspectes que podem veure amb més profunditat en les línies de l'obra que ens ha presentat, "Els dominis de l'español".

Gràcies a la presentació d'aquest, vam poder conéixer alguns dels seus detalls com que ha sigut publicat per l'Editorial Euphoría Edicions, al mes de gener de l'any 2014 a internet, el qual destaca per la seua gran quantitat de cites al qual l'autor fa referència de manera crítica.

Quant a l'estructura del llibre, a la que va fer referència l'autor en l'anterior conferència, podem dir que es divideix en dos parts; a la primera es poden apreciar 11 capítols que l'autor realitza per a començar l'obra, amb un plantejament global sobre aquest i a continuació, comença la seua explicació i crítica.

Sobre la segona part del llibre, Cabrera introdueïx dos temes més, anomenats, (Dos decàlegs per a l'imperialisme lingüístic panhispánico), on també de la mateixa manera que l'anterior, fa una breu introducció i posteriorment, proposa criteris per a justificar la prepotència de l'espanyol i ens facilita 10 consells per a l'imperialisme panhispánico.

Per a finalitzar l'estructura d'aquesta obra, l'autor realitza una breu conclusió ,la qual es diu, (Reflexions d'un lingüista madrileny a manera de conclusió) , efectuant una xicoteta caracterització d'una ideologia imperialista.

En resum, segons el que hem pogut aprendre quant a aquesta obra posteriorment de la seua exposició, podem dir, que aborda el problema del nacionalisme espanyol enfront de les llengües. En esta, l'autor, ens vol fer veure que les llengües haurien de servir per a expressar-nos i comunicar-nos, a més de descriure el món i les relacions que s'estableixen en aquest. D'altra banda, també per a explicar-nos l'anterior, Cabrera ens mostra la part més oculta de la seua obra, la qual cosa crítica recolzant-se de cites d'altres autors, que utilitzen per a mostrar, justificar i legitimar situacions de desigualtats i diferències tant polítiques com culturals.

És a dir, este llibre, s'ha enfocat cap a la crítica del nacionalisme des de la lingüística, a fi de destapar les manipulacions que s'han anat trobant durant el pas dels anys en les quals s'intenta ocultar un nacionalisme ocult.

En conclusió, he assistit a una conferència en la qual puc dir que he gaudit, ja no sols pel llibre i el seu contingut, per ser tan interessant, sinó pel mode en què el seu autor ha presentat l'obra, d'una manera simpàtica i burlesca, motiu que ha fet que tots els presents passàrem una bona estona sentint la seua explicació i els seus arguments sobre la seua obra. A pesar del bon moment que ens ha fet passar, hi ha hagut ocasions en què per falta de temps de què disposava l'autor, no he pogut entendre-ho, ja que anava veloçment en la seua presentació i argumentació sobre el seu treball, "Los dominios del español"

RESSENYA LLORENÇ “EL CONTA CONTES”

Com cada mes, hem pogut assistir a una altra setmana complementaria a la facultat de magisteri de la universitat de valencià.

Entre les diverses activitats que hem tingut la sort de veure, hem pogut conèixer a Llorenç Giménez, una persona que realment molts de nosaltres recordarem en la nostra trajectòria com docents.

Aquest, va nàixer a la ciutat de València, a Alfafar concretament, i molt prompte des de menut, amb els seus amics, ja començà a compartir historietes i narracions curtes fins arribar al gran personatge que s'ha convertit hui en dia, uns dels millors conta contes, per no dir el millor de la nostra Comunitat Valenciana. Aquest, també ha sigut l’autor de molts llibres, com per exemple, Els acudits de Llorenç, El secret de cinc Llegendes, Els animals agraïts i uns dels més importants on podem veure i trobar aspectes sobre les narracions i els contes és “Més contes per favor”.

A més, també és mestre hui en dia de Llaurí, on utilitza també les tècniques que podrem veure a continuació, en la seva labor com mestre, però també, ha tingut el plaer d'impartir docència en altres col·legis com per exemple La Gavina, una escola molt important, ja que fou una de les primeres escoles de la nostra comunitat en implantar l’ensenyament en valencià.

En quant l'activitat a la qual assistirem, el nostre autor, ens va explicar un poc en què consistia la seva labor de conta contes,la qual no s’anyunyava molt de la de mestre. Així, després de contar-nos un poc la seva trajectòria professional, ens va explicar diferents aspectes o tècniques que habitualment utilitza en narrar, i clarament, ho va fer del millor mode que poguérem aprendre, des de la seva experiència, contant-nos-en uns contes.

El més important, és que els alumnes tinguin prop al mestre per poder escoltar bé el que conta, per això el millor mode abans de començar la narració, és distribuir la classe el més prop possible d’aquest, ja segueixi fent un cercle al voltant d’ell, o tots molt a prop però enfront d’ell. Per aquest motiu, com es fiquen tan a prop, sempre els xiquets li pregunten que porta dins els maletins que porta a la narració, i és que aquest, té dins alguns dels materials que pot utilitzar en aquestes, objectes relacionats amb les històries que conta, etc.

Per altra banda, Llorenç, ha posat molt empeny en què saber comptar contes no és tan fàcil, es a dir, has de sentir el que narres, conèixer la historia, que t’agradi, i segons la vas narrant, vas sumant-li cosetes o la vas acurtant, aspecte en el qual té a veure molt el públic, ja que si son xiquets molt menuts, si la historia és molt pesada no gaudirien. Per altra banda, es pot contar un compte inventat, però has d'estar segur que ho faràs bé, o de memòria, es ha dir, preparat.I altre dels aspectes que també a assenyalat molt, és la importància del principi o començament de la narració i del seu final, ja que segons com comences i acabes, la gent començarà a prestar més atenció o no, com en el cas del final la gent tindrà un final millor o pitjor.

Nosaltres, vam tindre el plaer d’escoltar diferents històries, però va utilitzar moltes narracions del famós Enric Valor, un escriptor valencià molt important per l’escola valenciana. També, ens va explicar les endevinalles que utilitzava molt en les narracions dels xiquets més menuts, les quals són de gran ajuda, ja que fan que els nens participen molt i estiguin atents amb el fi de què aprenguin i passen una bona estona i per altra banda, també fa referència a altres aspectes de les narracions com els contes muts, les cançons que fan als xiquets recordar el conte i passar-ho genial, els gestos de qui conta el compte, també són molt importants per captar l’atenció dels xiquets i molts aspectes més que tal volta no pogués adonar-me per estar centrada tant en les seves paraules.

En conclusió, aquesta, ha sigut una de les poques activitats de les quals he eixit molt contenta, escoltant paraules que es poden dirigir a un gran ampli grup de persones, tant menuts com grans, ja que segons el mode com ho comptes serà rebut d’una manera o d’altra i s’aprofitarà segons l'edat que tinguis i t’agradarà segons aquesta també. Es a dir, és una manera molt extensa d’aprendre i d’ensenyar, ja que no n’hi ha límits, pots inventar, crear fins arribar a tots els llocs que vulguis i si saps fer-ho de la manera que ho fa Llorenç, és espectacular, ho gaudiràs molt, com hem fet nosaltres.

RESSENYA XEMA PALANCA

L’anterior dimecres, va tindre lloc altra volta la setmana flexible, on durant aquesta, hem gaudit de moltes activitats útils per a la nostra futura labor com docents.
En aquesta, hem tingut el plaer de rebre la visita de Xema Palanca, un personatge del món teatral molt important de la nostra terra.
Hui en dIa, és el coordinador de l’escola municipal de teatre d’Aldaia, on ha desenvolupat el teatre en l’educació, mitjançant moltes tècniques que ha pogut aprendre durant la seua trajectòria.

Així, Xema palanca, volgué presentar el seu treball d’un mode molt original que va posar en pràctica també en nosaltres, amb el fi de què nosaltres o en qualsevol cas l’espectador, puga reflexionar i improvisar fàcilment, per finalment, puguen conéixer els principis que s’utilitzen en l’expressió dramàtica com a part de l’educació artística.

A més, també va dir-nos la finalitat i els objectius que pretenia obtenir dels xiquets amb aquest mode de presentar-nos aquesta part de l’educació artística.
Objectius com deixar fluir l’espontaneïtat, la comunicació entre els companys, desenvolupar totes les tècniques d’improvisació, col·laborar amb els demés, desenrotllar el llenguatge gestual, conéixer les regles o normes d’improvisació i moltes més que posarem en pràctica en l’activitat.

Per altra banda, ens va explicar molts aspectes importants de la improvisació, com per exemple els mecanismes d’aquesta,es a dir, el més important per a dur a terme aquesta. Entre aquests són importants l’ajuda, ja que entre els actors pot tindre un bon resultat si es col·labora amb els altres, també l’acceptació, ja que com ens va dir, cal dir “si” a tot el que ens proposen sense oposar-se a res, i finalment, l’escolta, ja que és el millor recurs que ha de tindre en compte els actors per improvisar amb els companys d’una manera eficaç.

Per aquest motiu, per a dur a terme tot el que ens va explicar en uns minuts, va fer-nos uns jocs, per posar en pràctica tot l’anterior.
Entre aquests jocs, va proposar el vaixell pirata, on tots érem pirates i ell el capità. Aquest consistia en què el capità digués una paraula com per exemple, “pal major, popa, proa” i tots ens dirigirem cap ell, joc que pense que era important per treballar l’escolta i l’ajuda entre els companys en veure els seus moviments.

També, ens va fer un rogle, en la que un company feia una figura i altre el complementava i així successivament.
Per altre costat, vàrem jugar a “jo acuse” un joc amb el qual gaudirem tots, ja que per grups, el primer deia “jo acuse” el següent,” sí jo acuse”, i ja el tercer deia l’acció i finalment el següent proposava el motiu de l’acusació seguit de l’últim component del grup que deia, “això és” . Amb aquest vàrem gaudir molt, ja que la sessió finalitzava i anàrem molt de pressa.

Altre joc que va ser molt entretingut, va ser el d'anar de viatge, on cadascú anava sumant-li un objecte a la maleta del viatge i devia anar dient tot el que els seus companys havien ficat també en aquesta però finalment la gent es marejava i s’oblidava de tot.

Xema palanca, va fer altres jocs de gestos, cantava la cançó d’Alí baba per acompanyar-los, a més de molts més de jugar a la pilota imaginaria o de fer imatges amb les consignes que ens deia.
Tots aquests jocs. Tenen la finalitat de què s’aprenga a improvisar, però pense que en una sessió tan curta pots aprendre el mínim.

A pesar d’això, pense que va ser una molt bona activitat, en la que tots vàrem participar junts i sense por uns d’altres, ens va ajudar a conéixer-nos, ajudar-nos, participar junts i el millor a gaudir tota la classe en grup.